La pregunta de l'estiu...

Pautes de correcció

Ànims, que ara només queda esperar!!! De moment, si algú ho vol consultar, AQUÍ pot trobar les pautes de correcció de les PAU'08.

Demà...

Que els déus us guien!!!

Pedres de Girona

Perdoneu el retard però, ja sabeu, els exàmens... Bé, ja s'acaben i intentaré actualitzar el bloc cada setmana... Ara només vull adreçar-vos cap una pàgina molt interessant, en tots els aspectes i de totes les èpoques, sobre Girona. Podeu anar a l'enllaç de "Pedres de Girona"(la nova icona de l'esquerra), nom del web i veure les novetats (com l'exposició de flors que té lloc a la ciutat aquesta setmana) o anar a l'apartat de Girona romana i fer un cop d'ull a les imatges (moltes i molt bones) que publica l'autor/s i a qui hem d'agrair tanta feina.

Més treball de recerca

Perdoneu el retard en publicar, però encara estem embolicats amb els treballs de recerca... Un cop acabada l'avaluació dels de 2nBAT (Sara Garcia ha tret un 9!!!), ja hem començat amb la tria dels de 1rBAT i jo tutoritzo un altre treball. Una alumna de 1rC vol fer un treball sobre el còmic japonès i, després de donar-hi voltes, l'hem plantejat incidint especialment en com la mitologia és font d'inspiració dels "manga" i "anime". Què us sembla la idea?! De totes maneres, podeu consultar el plantejament (índex) al virtual de l'IES.

Treball de recerca

Avui volia parlar-vos del treball de recerca que ha fet una companya vostra del diürn, Sara T. Garcia. Ben bé, quan ens van trobar l’any passat, no teníem clar què fer, però una bona comunicació es va permetre aconseguir un treball realment interessant d’apropament al món clàssic, això sí, sense deixar de banda motivacions i interessos personals... El títol del treball és “Amors a la mitologia grega i romana”. I encara que, en principi, no sembla gaire engrescador o de recerca, realment el varem trobar molt interessant i com va dir Sara en la seva defensa oral, l'amor és una cosa que ens interessa a tothom... I, com ho va fer perquè ens agradés tant llegir-lo i ens deixés amb un somriure pensatiu?! Doncs bé, en primer lloc, Sara va apropar-se al concepte d’amor fent un esbós del marc teòric que definiria el món clàssic, després va escollir les històries – mitològiques i històriques – que va creure que millor definirien Grècia i Roma i, finalment, va triar històries actuals (també reals i fictícies) d’amor tot fent una comparació amb les antigues històries d’amor. El més bonic de tot: LES CONCLUSIONS. Si voleu fer un cop d’ull al treball o llegir-lo, ja sabeu que el tenim al Departament de Clàssiques de l’IES. Però, a boca de canó i sense haver-ne parlat mai a classe, penseu que l’amor d’abans és diferent a l’amor d’ara?!

Cicle de conferències a Girona

Vegeu el programa de conferències que porta per títol “Cicle Cinc grans figures de l'antiguitat grecollatina” i que es fa a Girona.

Pèricles: El primer dels atenesos

Pitàgores: Llegendari fundador d'una secta filosòfica

Diògenes el Cínic: Un provocador

Sócrates: Entre la historia y la leyenda

Juli Cèsar: L'home que va trencar una república y va crear un imperi

Hem resolt l'enigma de la inscripció

ille gravem duro terram qui vertit aratro,
perfidus hic caupo, miles nautaeque, per omne
audaces mare qui currunt, hac mente laborem
sese ferre, senes ut in otia tuta recedant,
aiunt, cum sibi sint congesta cibaria: sicut
parvola—nam exemplo est—magni formica laboris
ore trahit quodcumque potest atque addit acervo
quem struit, haud ignara ac non incauta futuri.

Heu aconseguit desxifrar la misteriosa sanefa del carrer Santa Clara i descobrir-ne l’autor. Ara només queda saber a quina obra seva pertany, fer-ne la traducció i contestar la següent pregunta:

Qui és l'arquitecte de l'edifici i qui li va encarregar fer la inscripció? I, amb quina intenció?

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Ens queda, però, la inscripció del carrer de la Força, 113. I, com a bons investigadors que m'heu demostrat ser, aquest cop no tindreu cap problema en esbrinar a qui pertany. Tanmateix, el que m'interessa fonamentalment és que descobriu qui la va encarregar i amb quin motiu.

Més de construccions romanes

Aquest any ens ha costat molt engegar... Bé, ens fiquem les piles i comencem amb un exercici fàcil. Observeu bé aquestes fotos de l’àgora romana d’Atenes i digueu-me de quina construcció es tracta. Una pista: aquesta construcció no l’hem vista a classe i l’utilitzem tothom diàriament.

LA NOSTRA PRIMERA CACERA DEL TRESOR

1) INTRODUCCIÓ Com que en tornar de vacances hem de començar amb Virgili, us proposo una primera aproximació a aquest autor amb una cacera del tresor que té com objectiu conèixer la seva obra més famosa, l'Eneída.

2) PROCEDIMENT Heu de contestar les preguntes que teniu a continuació i penjar el fitxer al MOODLE o m'ho envieu per e-mail. Per fer el que us demano, haureu de seguir els enllaços que trobareu en l'apartat corresponent. MULTA ALEA!!! (com vosaltres díeu)

3) PREGUNTES
a. Què és un poema èpic? Quin és el més antic que coneixes? I, en quina llengua?

b. Qui és Virgili (breu biografia) i què representa dins la literatura llatina?

c. Qui són Dido i Eneas? Descriu breument la seva relació.

d. Quin cant de l'Eneída ens conta el descens d'Eneas als inferns? Descriu breument el que passa.

4) LA GRAN PREGUNTA
El teu infern particular o aquell que t'imagines, ¿té alguna relació o similitud amb l'infern d'Eneas? Cerca algun llibre, pel·lícula o còmic que prengui el model dels inferns de l'Eneída.

5) RECURSOS

• http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm
• http://www.culturaclasica.com/literatura/epica_romana.htm
• http://es.wikipedia.org/wiki/La_Eneida
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Eneida
• http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/OtrosAutoresdelaLiteraturaUniversal/Virgilio/LaEneida/
• http://www.educa.aragob.es/iespluza/Extraescolares/Clasicos%20LUNA/Txt_revista/CL%20Dido%20y%20Eneas.htm

6) AVALUACIÓ Comptarà un 10% de la nota de deures del crèdit V (2nB)/crèdit II (1rB). Data límit de lliurament 11/01/08.

Fem VIQUIPÈDIA!?

NOM DE L’ACTIVITAT: Girona romana

NIVELL: 1r.Batxillerat – Modalitat d’Humanitats i Ciències Socials

ASSIGNATURA: Llatí- Crèdit II

LLENGUA: Català

TASCA: Visita a les principals restes romanes de la ciutat de Girona, triar-ne una i, en parelles, fer:
- Breu història de les construccions romanes (context)
- Descripció de les principals restes arqueològiques de la nostra ciutat
- Seguiment fotogràfic de l’itinerari
- Ubicació en un plànol actual de la ciutat les construccions escollides
- Elaboració d’un PowerPoint que presentarem a classe i penjarem després al bloc

DURADA: Un total de 4 hores que repartim de la següent manera:
- Treball previ a classe del marc teòric: principals edificis romans, característiques, funció...= 2 hores.
- Itinerari guiat per la ciutat (segurament a la nit) = 2 hores.
- Elaboració del text i PowerPoint a l’aula d’informàtica de l’IES = 2 hores.

RECURSOS: Bibliografia bàsica que tenim a la biblioteca, internet, càmera fotogràfica del centre i barret per si fa molt de sol.

ACTUACIÓ: Penjarem el treball al bloc i a la Viquipèdia perquè tothom els pugui consultar, ampliar i editar.

AVALUACIÓ: Es valorarà amb un 20% de la nota de la part de cultura i civilització de l’examen del crèdit II.

Podcast en llatí

NOM DE L’ACTIVITAT: Parlem en llatí

NIVELL: Primer curs de Batxillerat d’Humanitats i Ciències Socials

LLENGUA: Llatí / català / castellà

OBJECTIUS: Aprendre a pronunciar correctament en llatí i reconèixer en la nostra llengua romànica la pervivència de la fonètica de la nostra llengua mare.

TASCA: A partir de la lectura d’un poema en llatí [p. ex.: Horaci, Odes III, 13: O fons Bandusiae] i la seva traducció al català i castellà, elaborar un arxiu sonor amb el mateix text expressat en les tres diferents llengües.
1) Treball individual: expressió i correcta dicció d’un poema en llatí, català i castellà.
2) Treball individual a la classe amb l’ajut de la professora: llegir el poema en llatí i corregir els errors de pronúncia així com tractar de expressar en la dicció de totes tres llengües la intencionalitat de l’autor.
4) Treball final individual: [els alumnes podran triar fer-lo a l’aula o a casa] gravació amb “audacity" i penjar el treball al bloc o al web del centre.
5) Treball del grup classe amb la professora: comparar la nostra pronúncia del llatí amb els parlants d’altres llengües i veure l’adequació que en fan del llatí a l’idioma propi (p. ex.: escoltant les notícies en llatí de Radio Bremem: http://www.radiobremen.de/nachrichten/latein/

DURADA: 1 o 2 sessions, atenent a si fem la gravació a l’aula o no

RECURSOS: Poema escollit amb traduccions, diccionaris, audacity, pc’s...

AVALUACIÓ: S’avaluarà l’adequació de la pronúncia a les diferents llengües utilitzades, l’interès per una expressió i dicció correcta en qualsevol idioma utilitzat i, sobretot, la comprensió de la importància de pronunciar bé qualsevol idioma encara que no tinguem la oportunitat de parlar-lo amb nadius. Quan acabem el treball, es valorarà el fet que l’alumne [en posteriors lectures,fonamentalment, en llatí] tracti d’expressar i pronunciar el més acuradament possible.

ANNEX:
O fons Bandusiae, splendidior vitro,
dulci digne mero non sine floribus,
cras donaberis haedo,
cui frons turgida cornibus

primis et venerem et proelia destinat.
frustra: nam gelidos inficiet tibi
rubro sanguine rivos
lascivi suboles gregis.

te flagrantis atrox hora Caniculae
nescit tangere, tu frigus amabile
fessis vomere tauris
praebes et pecori vago.

fies nobilium tu quoque fontium,
me dicente cavis impositam ilicem
saxis, unde loquaces
lymphae desiliunt tuae.

- En català
- En castellà

Més llatinismes

Delirium tremens-deliri amb tremolors (per excés d’alcohol, ...)

Desiderata-les coses desitjades; paper on figuren aquestes coses

Deus ex machina-Déu per mitjà d’una màquina; desenllaç més feliç que verosímil

Dixit-he dit (paraula amb la qual s’acabava un discurs)

Do ut des-dono perquè em donis

Dura lex, sed lex-la llei és dura, però és llei (és a dir, s’ha de complir)

Ecce homo-vet aquí l’home

Errare humanum est-errar (equivocar-se) és propi de l’home

Et cetera-i altres (et caetera, etc.)

Ex abrupto-de sobte; bruscament; insult

Ex aequo-amb igual mèrit, amb igualtat, des de la igualtat

Ex cathedra-des de la càtedra; amb to doctoral

Ex libris-entre/des dels llibres

Ex professo-a propòsit; expressament

Ex uoto-per vot; ofrena/vot

Extra muros-fora de les muralles

Fac totum-fes-ho tot; es diu d’aquell que ho sap tot o es fica en tot; també, en una casa, d’aquell que ho fa tot o l’habitació que serveix per diverses coses

Facta, non uerba-fets, no paraules

Festina lente-apressa’t lentament; sense pausa, però sense pressa

Fugit irreparabile tempus-el temps fuig irreparablement

Gratis et amore-de gratis i per amor

Grauamen-impost afegit

Grosso modo-en línies generals; a grans trets

Habeas corpus-"tinguis cos"; dret d’un detingut a ser escoltat per un jutge

Habitat-espai habitat per una espècie animal o vegetal

Hic et nunc-aquí i ara

Homo homini lupus (est)-l’home és un llop per a l’home

Homo sapiens-home que sap

Honoris causa-per raó o causes d’honor

Horror uacui-por al buit

Id est-i.e./això és; és a dir

Idem-el mateix

In absentia-en absència

In albis-en blanc; quedar-se en blanc

In articulo mortis-en el moment de morir; en l’últim extrem

In crescendo-en creixement, en augment

In dubio, pro reo-en cas de dubte, a favor del reu

In extremis-en el més crític; en el punt extrem

In fraganti-agafar a algú en el moment que comet un delicte

In medias res-al mig de l’afer; anar al gra sense donar-hi voltes

In memoriam-en memòria; en record de

In mente-en la ment

In pectore-en el pit; resolució presa i no manifestada

In situ-en el lloc; en el mateix lloc

In uitro-en el vidre: referent a experiments de laboratori

In uiuo-en l’ésser viu; estant viu

Infra-a sota; per sota

INRI-Iesus Nazarenus Rex Iudeaorum: Jesús de Natzarè rei dels Jueus

Intelligenti pauca-els intel·ligents amb poques paraules en tenen prou

Inter nos-entre nosaltres

Interim-entre tant

Ipso facto-a l’acte; immediatament

Item-de la mateixa manera; també; a més

Iunior-més jove

Poema d'Horaci

lll.horaci.mp3

Més de clàssics

Molt interessant!!! Gràcies a l'autora per aquest treball.

| View | Upload your own