Treball de recerca

Avui volia parlar-vos del treball de recerca que ha fet una companya vostra del diürn, Sara T. Garcia. Ben bé, quan ens van trobar l’any passat, no teníem clar què fer, però una bona comunicació es va permetre aconseguir un treball realment interessant d’apropament al món clàssic, això sí, sense deixar de banda motivacions i interessos personals... El títol del treball és “Amors a la mitologia grega i romana”. I encara que, en principi, no sembla gaire engrescador o de recerca, realment el varem trobar molt interessant i com va dir Sara en la seva defensa oral, l'amor és una cosa que ens interessa a tothom... I, com ho va fer perquè ens agradés tant llegir-lo i ens deixés amb un somriure pensatiu?! Doncs bé, en primer lloc, Sara va apropar-se al concepte d’amor fent un esbós del marc teòric que definiria el món clàssic, després va escollir les històries – mitològiques i històriques – que va creure que millor definirien Grècia i Roma i, finalment, va triar històries actuals (també reals i fictícies) d’amor tot fent una comparació amb les antigues històries d’amor. El més bonic de tot: LES CONCLUSIONS. Si voleu fer un cop d’ull al treball o llegir-lo, ja sabeu que el tenim al Departament de Clàssiques de l’IES. Però, a boca de canó i sense haver-ne parlat mai a classe, penseu que l’amor d’abans és diferent a l’amor d’ara?!

Cicle de conferències a Girona

Vegeu el programa de conferències que porta per títol “Cicle Cinc grans figures de l'antiguitat grecollatina” i que es fa a Girona.

Pèricles: El primer dels atenesos

Pitàgores: Llegendari fundador d'una secta filosòfica

Diògenes el Cínic: Un provocador

Sócrates: Entre la historia y la leyenda

Juli Cèsar: L'home que va trencar una república y va crear un imperi

Hem resolt l'enigma de la inscripció

ille gravem duro terram qui vertit aratro,
perfidus hic caupo, miles nautaeque, per omne
audaces mare qui currunt, hac mente laborem
sese ferre, senes ut in otia tuta recedant,
aiunt, cum sibi sint congesta cibaria: sicut
parvola—nam exemplo est—magni formica laboris
ore trahit quodcumque potest atque addit acervo
quem struit, haud ignara ac non incauta futuri.

Heu aconseguit desxifrar la misteriosa sanefa del carrer Santa Clara i descobrir-ne l’autor. Ara només queda saber a quina obra seva pertany, fer-ne la traducció i contestar la següent pregunta:

Qui és l'arquitecte de l'edifici i qui li va encarregar fer la inscripció? I, amb quina intenció?

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Ens queda, però, la inscripció del carrer de la Força, 113. I, com a bons investigadors que m'heu demostrat ser, aquest cop no tindreu cap problema en esbrinar a qui pertany. Tanmateix, el que m'interessa fonamentalment és que descobriu qui la va encarregar i amb quin motiu.

Més de construccions romanes

Aquest any ens ha costat molt engegar... Bé, ens fiquem les piles i comencem amb un exercici fàcil. Observeu bé aquestes fotos de l’àgora romana d’Atenes i digueu-me de quina construcció es tracta. Una pista: aquesta construcció no l’hem vista a classe i l’utilitzem tothom diàriament.